Fama
«Ja sigui que arribi, com jo crec, fora del meu coneixement, ja sigui que, com han pensat homes sapientíssims, atanyi alguna part de la meva ànima, ara, si més no, em delecto a pensar-hi d’alguna manera i a esperar-la», Ciceró.
«Convertir la seva obra (…) en patrimoni de la humanitat, lliurant-la a una posteritat que la jutgi millor: aquest és el fi que, per a ell, preval sobre tots els altres fins i pel qual porta la corona d’espines que algun dia haurà de reverdir en corona de llorer. En la compleció i afermança de la seva obra es concentra el seu afany, tan decididament com el de l’insecte, en la seva darrera forma, es concentra a assegurar els seus ous i a prendre precaucions en favor d’una prole l’existència de la qual mai no coneixerà: posa els ous allà on sap amb certesa que un dia hi trobaran vida i aliment; i mor tranquil·lament», Schopenhauer.
Que ningú no vessi llàgrimes per mi,
car, encara que vilipendiat
i de vida obscura, oculta,
uns pocs (somio que els millors),
en llur boca ben viu,
i lloat i anomenat
com un dels seus,
em reservaran un modest recer
i perpetuaran la meva Fama
al Saló dels Immortals.
Multitudo non sequitur 