Habla Puigdemont

Habla Puigdemont
De «El falso aristócrata»

 

 
La meva ressignada cara, amb els rastres d´aquell samfoniment d´un mal àpat, amb l`atàvic instint abrandat, llaminer d´aquell gust que s´assomeleix a l´abisme i la groguenca vitralla esmicolada, és que no pensa?
A fora hi ha calma. Sempre?
He de festejar el naufragi com un gaudi fort? he de festejar la cabellera musca del meu poble? Serè el President d´una Ciutat sense engruna d´ alabastre? Serà la meva historia una senyera entelada?

Deja un comentario